Pujada al Llac de Lanoux i Puig de la Coma d’Or
El cap de setmana del 20 de juliol va tenir lloc la primera edició de la tradicional pujada al llac de Lanoux organitzada pel Casal. Prop d’11 participants van poder gaudir dels paratges del Capcir.
Grans i petits van poder gaudir de les diferents activitats proposades per la comissió Esport i Activitats a l’Aire Lliure del Casal durant tot el cap de setmana.
El dissabte va tocar pujar tot el material al refugi del Llac. Tenint en compte l’experiència adquirida al llarg d’aquests últims anys, aquest any es va decidir de llogar el servei d’un xerpa que ens ajudés a pujar el carbó i a baixar la brossa del refugi.
Arribat “la Maison des Ingénieurs”, un moment d’angoixa es va apoderar del grup en veure que el Bernat no aconseguia obrir la porta del refugi. Al final vam aconseguir entrar, descarregar el material i gaudir d’un àpat merescut.
El dissabte a la tarda, tot el grup va fer una visita del llac de Lanoux a aprofitar del aire pur de la muntanya.
Acabada la volta, tot el grup es va bolcar a preparar un àpat ben tradicional de la muntanya: xai a la brasa acompanyat de allioli i pa torrat més que torrat. Un gran tiberi acabat amb un rom de l’illa de la reunió que ens havia portat el Bernat.
Acabat l’àpat, i decidits a no acabar el dia sense gaudir d’una activitat ben assossegada, el grup va decidir jugar à un joc de taula. Quin gran error! Va haver-hi de tot el que no estigués relacionat amb el “fair play”. Trampes, enganys, robatoris, … En especial el grup de les noies amb el xerpa al cap davant.
Diumenge al matí, dos grups es van formar: els llestos que es van quedar dormint, i els menys assenyats que van decidir pujar al puig Pedros.
Tres horetes de pujada en perfecta harmonia amb la natura en companyia de manades d’isards per gaudir d’una mica de frescor de la muntanya per acabar pujant al pic que no tocava. La versió 2.7.3 del “OpenStreetMaps” del guia de muntanya no ens va deixar les coses clares d’on havíem anat a parar. Un cop a dalt, el guia va voler arreglar les coses i ens va assenyalar els pics que apuntaven a l’horitzó: “Aquell és el mont Carlit, aquell és la Pica d’Estats, …” Però ningú l’escoltava. Sabia que aquest cop no tindria propina i que el Casal ja no comptaria més amb ell per les pròximes edicions.
Abatuts pel deure no complert, el grup va emprendre el llarg camí de tornada al refugi. Almenys teníem el consol que el grup que s’havia llevat tard ja hauria parat la taula i preparat el dinar. Pero tampoc va ser així. La flama del grup s’havia apagat. Cadascú mirava pel seu compte. La sola motivació era tornar a casa ràpidament. Una part del grup, que només veia l’alcohol com a unica solució, va aprofitar per passar pel Pas de la Casa. Els altres, directes a Tolosa. Aquest cop per l’autopista, pel camí més directe.
Només esperem que l’esperit de la muntanya ens pugui reunir a tots un cop més en pròximes edicions.
Agrair a la comissió Esport i activitats a l’aire lliure i a en Bernat per l’organització d’aquest cap de setmana.
Aquí teniu unes fotos de l’esdeveniment:
