Historia
El 1944 es va fundar el primer Casal, la seu del qual no era l’actual (7 rue des Novars ) sinó la plaça del Capitole. Fou fundat per un grup d’exiliats catalans que sentien nostàlgia del seu país i desitjaven tenir un indret on trobar-se i poder parlar català així com poder fer actes culturals i socials relacionats amb Catalunya. Per poder finançar la instal·lació a l’adreça actual, el Casal va haver de demanar un crèdit entre els socis i simpatitzants. Després, per mantenir l’entitat, els ingressos principals van passar a ser les quotes que havien de pagar els socis i els donatius.
El Casal va acollir els refugiats catalans de qualsevol tendència política. Al principi, l’objectiu principal era portar a terme una militància activa contra el franquisme i durant molt de temps no va deixar de lluitar per denunciar la persecució que patien els catalans per part de les autoritats franquistes.
Per als exiliats, el Casal va tenir un paper cultural important, ja que organitzava manifestacions molt diverses com per exemple: teatre, corals, classes de català, grups folklòrics, conferències, exposicions, i la publicació d’un butlletí.
Per recordar les tradicions catalanes se celebraven totes les dates importants del nostre calendari: l’onze de setembre , el catorze d’abril , nadal, cap d’any, etc. Més tard es va fundar l’aplec de la sardana que permetia que tots els catalans de Tolosa i de la regió s’apleguessin durant tot un dia, a l’exterior, en un lloc cèntric de la ciutat al so de la música més tradicional del país.
El Casal va conèixer també temps de crisi, les diferents tendències polítiques dels seus socis van portar en un moment a una escissió, però les entitats que van néixer arran d’aquesta crisi no van durar gaire. Avui el Casal encara és viu i continua endavant.