Català

Temps fa que et sento rodar, t’apropes, t’amagues, estàs darrera la porta, silenciosa, esperant el descuit, desafiant el destí. A

Era un diumenge de novembre molt assolellat, ben trànquil, gairebé banal, però a vegades elsaspectes són enganyosos. Anem a descobrir-ho

A finals de gener de 1939, quan Barcelona (el 26 de gener) va caure en mans del general Franco, en

Mentre avança cap a la porta comprova que del món nomes n’ha canviat l’hora.Va tranquil·la. De fet, fins i tot

No fa gaire, he trobat al fons d’un calaix, algunes fotografies de quan era a l’escola primària. Aquests clixés en

Ella, l’Elisenda. Quinze anys sobre la trajectòria ondulada dela temporalitat. Ella que havia posat a la seva realitat el somni

Quan vaig entrar a la gran llibreria, aquest dia de 1990, semblava que hi havia hagut un terratrèmol… Les prestatgeries

S’acostuma a dir que, en fer-nos grans, tornem a la infància . Això no ho tinc ben clar! Per a